"Avui fosquejo morta" poemes X i XII

X

Una llesca, dues llesques i aquest vermell

tan roig sap a ben poc si tu, cos ferit,

vesses petons sota la taula.

Abans que badalli el dia, deixa-me'n un

ben humit a l'eixida de la meva claveguera,

i et prometo que tornaré a fecundar-me

d'amagatalls nous,

oratges bojos i paraules molt toves

per a què puguis oliar-les

damunt les tres llesques

que encara ens queden.

XII

L'aigua baixa plena, amb el teu nom

esllavissat perdent les puntes, esmicolat

l'aire del pit sobre els llençols, que insolents

i llarguíssims, dormen despullats

ara, que ningú no t'il·lumina.