dimecres, 2 d’octubre de 2013

"Avui fosquejo morta" poemes X i XII






X

Una llesca, dues llesques i aquest vermell
tan roig sap a ben poc si tu, cos ferit,
vesses petons sota la taula.
Abans que badalli el dia, deixa-me'n un
ben humit a l'eixida de la meva claveguera,
i et prometo que tornaré a fecundar-me
d'amagatalls nous,
oratges bojos i paraules molt toves
per a què puguis oliar-les
damunt les tres llesques
que encara ens queden.


XII

L'aigua baixa plena, amb el teu nom
esllavissat perdent les puntes, esmicolat
l'aire del pit sobre els llençols, que insolents
i llarguíssims, dormen despullats
ara, que ningú no t'il·lumina.

3 comentaris:

Ma. del Carmen S. Jaime ha dit...

" El agua baja llena..." de poesía.

Muy bello.

Un abrazo a la distancia.

El hurón y la galería ha dit...

Gracias por esos espléndidos poemas, molt bonicos. Marian.
Un saludo
Fulgencio

El hurón y la galería ha dit...

Gracias, graciès, por esos poemas tuyos, molt bonicos, Marian.
Un saludo
F.M