dimarts, 26 de febrer de 2008

L’ESPILL - (3/12/03)




Espill d’ensofronyats estímuls
d’un cor empicotat pel desfortuni.

Espill de traiduries,
flueix amb rígida compacitat, la vella dansa.

I en l’anhel expectem l’engany.

Pensaments convexos i mal afaiçonats
un mar d’opacitat incognoscible i engalipada
I en la descurança,
cobejarem un xic de candidesa

Que ens permeti seguir vius.