Espill d’ensofronyats estímuls
d’un cor empicotat pel desfortuni.
Espill de traiduries,
flueix amb rígida compacitat, la vella dansa.
I en l’anhel expectem l’engany.
Pensaments convexos i mal afaiçonats
un mar d’opacitat incognoscible i engalipada
I en la descurança,
cobejarem un xic de candidesa
Que ens permeti seguir vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada