La pell guspireja entre llençols,
l’espurna de la veu batega un nou deler
colorant-lo de vesprades internes vora el foc,
i el full en blanc sap de la seva fi
morint per acaronar el teu nom.
El verb dicta una volta del cel en pur esclat,
impresa a la memòria de l’oblit,
d’aquest oblit mil·lenari que comprèn
l’essència íntima d’un bes que s’escola
coll avall, viarany endins,
a la recerca perdurable de l’encís del teu cos
com a nova geodèsia de cometes.
2º accésit de micro poesía de Callosa d’en Sarrià . Ayuntamiento de Callosa d’en Sarriá (Alicante) 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada